|
 |
 Mapa Itinerari 5 |
 Ara Lleida |
| Caixa Manresa |
| Ajuntament de Calaf |
 Agriplant Huguet Animals |
| Agriplant Huguet Jardineria |
  Carme |
| La Coppe |
| Santaulària |
| Cuina Mercat |
 Gres Català |
|
| Prenem una pista en direcció a Prades i Sant Pere Sallavinera fins trobar una cruïlla que agafem a la dreta, ara ja per pista asfaltada, en direcció a Calaf. Després de recórrer 4,2 km conectem directament amb la B-300 que passant a frec de Sant Pere de l'Arç i Aleny, en 12 Km ens porta al nucli urbà de |
|
12. Calaf (Anoia) |
| La zona més alta de la població està ocupada per les restes del castell, documentat des del 1015. És un exemple de fortificació amb planta i perímetre poligonal, envoltat amb cinc gruixuts murs. A partir del segle XIII es produí un esclat econòmic ja iniciat en la centúria anterior. La concessió de privilegis reials permeté de desenvolupar importants mercats locals, com el de la vescomtal vila de Calaf, que construí la Plaça Gran, tota ella porxada i remodelada al segle XIV per enquibir-hi la seva activitat comercial. Fruit del gran moment de prosperitat econòmica de la comarca de la Segarra en el decurs dels segles XVI i XVII, la configuració urbana de Calaf reflecteix clarament aquesta situació, farcida en el seu nucli de carrerons estrets i cases amb pòrtics, encerclats per les muralles construïdes a finals del segle XVI. |
|
N- 41º 49' 05,9"
E- 001º 24' 05,6" |
Panoràmica de Calaf
Castell de Calaf
Plaça gran de Calaf
Església Sant Jaume
Campanar de l'església de San Jaume
|
| Del recinte emmurallat es conserven diversos portals, el més significatiu dels quals és el conegut com el de l'Hospital, a redós del qual es conserva la torre de la muralla i el propi edifici de l'hospital; tot el conjunt es troba actualment restaurat i habilitat com a Centre Cívic de la localitat. |
| Una de les cases més significatives d'aquest moment és la Casa Cortadellas o cal Satorres, pertanyent a la família que tenia la Companyia de ramblers i traginers més important de Catalunya. |
| Els franciscans s'establiren a Calaf el 1696. De la seva presència en resta el seu convent del qual es conserva l'interessant claustre de tipus renaixement català, d'un sol pis amb pilars i motllures clàssiques molt simples i d'una gran sobrietat i la portalada de l'església ja d'estil classicista barroc. |
| L'edifici més característic de la població és l'església parroquial de Sant Jaume, iniciada vers el 1620. És un temple d'una sola nau de 40 m de llargada amb sis capelles laterals, una de les quals convertida en entrada cap a la capella del Santíssim Sagrament. Destaca l'alçat renaixentista del seu interior amb utilització de pilastres dòriques que sostenen un entaulament amb fris de triglifs i que conserva elements encara propis del gòtic com la volta de creueria. Té una cripta, acabada l'any 1629, on es guarden les relíquies de Santa Calamanda, patrona de la localitat juntament amb Sant Jaume. Les pintures de l'altar major fetes per E.Pala l'any 1951 representen escenes de la vida de Santa Calamanda. El campanar, el més alt de l'Anoia amb 56'60 m; es va iniciar l'any 1670 i no estigué totalment enllestit fins el 1889. Té dues parts constructives diferenciades, la primera de plantejament semblant a altres campanars de la zona i el coronament poligonal que el doten de caràcter barroc amb diversos nivells d'obertures, i una balaustrada final. |
| És recomanable fer coincidir la visita en un dissabte, dia que es celebra el reconegut mercat de Calaf, documentat des del segle XIII i que té lloc a l'entorn de la plaça dels Arbres. |
| A la localitat va nèixer l’any 1816 Laureà Figuerola i Ballester, reconegut advocat, economista, polític i educador, distingit per les seves mesures lliurecanvistes. Va implantar la pesseta (“peceta”, és a dir, peça petita) com unitat oficial de canvi, quan era ministre d’Hisenda en temps del govern provisional del general Serrano. Fou elegit diputat per Barcelona (1858) i de nou nomenat ministre d’Hisenda amb el general Prim (1869), diputat per Àvila (1869), senador per Madrid (1871) i president del mateix Senat (1872). |
| Un altre calafí il.lustre és Alexandre de Riquer, nat a la localitat l’any 1856. Dibuixant, pintor i poeta de reconeguda trajectòria, va destacar pels seus ex-libris, pel cartellisme, arribant a ser el màxim representatnt del cartell decoratiu simbolista de l’Art Nouveau a Catalunya, i com a pintor-decorador de caire modernista. |
| La població també es reconeguda arreu per disposar d’una excepcional mostra d’art públic que trobem en diversos espais urbans, fruit de la trobada internacional d’escultors iniciada l’any 1993. Destaquen obres com Dual de Federico Gómez (vestíbul de l’Ajuntament), Carregador de Chistoph Hafner, Rosario Plate i Miquel Valdasquín (a peus del campanar), La lluita de Fènix amb el crepuscle de André Martus, Esquelets de crisàlida d’Albert Casañé, Destrucció-construcció d’Agustí Penadés, Space time de Yuko Kurihara, Monas de Crsitina Sarantopoulou (Plaça Barcelona 92), Temporalitat de Raquel García, Cadira planetària de Willem Nell, El penell de Ramon Sala, entre d'altres. |
|
| Sortim de la població des d'on prenem la C-25 (Eix Transversal) de retorn. |
|
 |
12/12 |
|
|
|
