Itinerari 5, Camins per al Record: la Conca del Llobregós i del Cardener, Altiplà de Calaf i Serra de Pinós
Mapa Itinerari 5
Ara Lleida
Caixa Manresa
Ajuntament de Torà
Carme
Jaumet
Casa Magí
Refem el camí fins la C-1412 que prenem a l’esquerra retornant a Torà. Des del nucli prenem la LV-3005 en direcció a Solsona. Tot just abans de deixar la població, prenem un trencall a la dreta que ens indica cap a Sant Antoni de Pàdua i Cellers. Seguim sempre en direcció a Cellers pel trajecte principal ben asfaltat que acompanya en molts moments el curs fluvial. Després de recórrer 6,8 Km per asfalt cal continuar pel camí principal en bones condicions 1,5 Km més i arribem al
7. Monestir de Cellers (mun. de Torà, Segarra)
Actualment el conjunt extraordinari de l'antic monestir benedictí de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers, convertit en santuari, es compon de l'església, la casa dels sants i la rectoria amb dos patis closos a ponent de l'església.
N- 41º 48' 54,6"
E- 001º 29' 17,2"
Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers
La part més notable és l'església concebuda tradicionalment com un edifici d'una nau amb una capçalera trevolada a llevant composta per tres absis. No efectuada la idea inicial la nau fou tancada a ponent amb un mur. L'absis central és molt elevat per sobre del paviment dels altres dos, ja que sota seu hi ha una cripta d'accés frontal, coberta amb voltes d'aresta que arrenquen de sis mitges columnes adossades a les parets i de quatre columnes exemptes, amb els capitells de decoració esculpida amb motius vegetals i caps monstruosos.
L'espai comprès entre les quatre columnes centrals de la cripta presenta un paviment molt remogut que podria ser la base d'un altar original o d'alguna estructura inclosa dins de la tipologia d'un martyrium -lloc on és enterrat un màrtir-, fet que iniciaria una altra hipòtesi de la planta de l'església que no correspondria a una capçalera trevolada sinó a una planta central quadrada amb exedres d'un edifici molt més antic destinat al culte i no a la celebració eucarística -per això no disposaria de nau- de cronologia possiblement paleocristiana-, hipòtesi vinculada a la tradició que parla de Cellers com un lloc de cel.les o nuclis eremítics que protegien les relíquies dels màrtirs Sant Celoni i Sant Ermenter, morts sota la persecució de Dioclecià al segle III, i que amb tota seguretat reposarien en aquest indret abans de traslladarse a Sant Miquel de Cardona. Posteriorment al damunt d'aquest edifici primitiu es bastí l'actual església datable a finals del segle XII, inicis del XIII.
Un detall decoratiu al qual podem prestar atenció. En un dels elements de ferro de la porta d’entrada principal podem llegir :”hessent prior Miquel Holiva 1760”, fet que constata com al segle XVIII aquest recinte va viure una important revifalla que va permetre incorporar elements constructius nous, que encara avui es poden delimitar”.