|
 |
 Mapa Itinerari 1 |
 Osona Turisme |
| ImpeVic |
| Caixa Manresa |
 Allotjament rural del Lluçanès |
| Galobardes |
 Santiago |
| Cal Quico |
| Lluçanès |
| Cafè Orient |
 Ausa |
|
| Prenem de nou el vehicle i seguim pel carrer Orient fins la cruïlla amb l'avinguda de Pau Casals. Prenem aquesta via a l'esquerra -a la dreta comunica amb la B-432 a Olost i Oristà- i, a poca distància, agafem a la dreta en direcció a Sant Quirze de Besora i Vic per la BP-4653. A poca distància, un rètol ens indica a l'esquerra l'accès al |
|
9. Santuari de Lurdes (mun. de Prats de Lluçanès) |
| Erigit el 1881 i modificat totalment el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació. A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l'esmaltista Miquel Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lourdes. Des del seu entorn es divisa una magnífica vista del Lluçanès. |
Santuari de Lurdes |
|
| Refem l'itinerari fins el nucli de Prats de Lluçanès, fins trobar l'avinguda de Pau Casals. A continuació seguim a mà dreta per la C-154 en direcció a Gironella. Tot just hem sortit de la població i hem deixat el camp d'esports a la dreta, un rètol a l'esquerra ens indica la direcció fins a la masia del Grau. Un cop arribem al mas, prenem un camí que hi ha entre la casa i l'ermita dedicada a Sant Pere del Grau, fins trobar-nos amb una cruïlla. Prenem a l'esquerra seguint el PRC-44. Després de recórrer 500 m, a peu del camí i a la dreta, hi ha la |
|
10. Cadira d'en Galceran (mun. de Prats de Lluçanès) |
El Lluçanès ha estat des d'antic un important centre de tanshumància i pas de ramats. Possiblement aquesta roca és el que resta d'una de més gran en la qual es situarien dues petites fornícules, a l'igual que les existents al Roc Foradat; el pas del temps i l'erosió únicament permeten observar la part inferior d'aquests forats -al Roc Foradat un dels dos també es troba molt deteriorat- i que, per la seva forma plana amb petits retalls al darrera i als laterals, són fàcilment atribuïbles a dues cadires excavades a la roca. En un dels laterals, s'observa un relleu que recorda un símbol fà.lic, vinculat en algunes civilitzacions a cultes de la fecunditat i de la fertilitat. |
Cadira d'en Galceran |
| A partir de la primera guerra carlina, fou coneguda com la Cadira d'en Galceran, ja que Josep Galceran i Escrigues, fill de Prats de Lluçanès, el setembre de 1836, mentre dirigia les operacions de les tropes assegut a la roca, fou ferit. El fill d'aquest, Jeroni Galceran, en la segona guerra carlina, coneguda com dels Matiners, fou un dels principals organitzadors de les forces carlines del Lluçanès. |
|
 |
5/9 |
|
|
|
